El problema és que d'un temps ençà, a Madrid s'han apuntat al bàndol contrari. Ara ser del Madrid significa ser espanyol, com a contraposició als catalans del Barça. D'aquí que l'altre dia, per la tele vam poder veure com una aficionada del Madrid deia "que se mueran los catalanes", quan el que volia dir era "que se mueran los barcelonistas".
Avui, al 2011, ja fa 35 anys que Franco va morir, però sembla que l'associació Barça = Catalunya ha quedat gravada a foc en el cervell de molts culers i/o catalanistes. I, el que és pitjor, o la que més em molesta a mi, l'associació Espanyol = Espanya. Precisament ahir em vaig intercanviar uns quants tuits sobre aquest tema amb en Quim Monzó, arrel de la demagògia del seu article.
Al Barça li interessa seguir vivint en el franquisme en aquest aspecte, d'aquesta forma, tot el qui vol ser català ha de ser del Barça, del contrari no podrà ser autèntic 100%. Bé, això és el que ells intenten seguir venent. I per això quan algun perico els diu que és català o, fins i tot, que estaria a favor d'una hipotètica independència de Catalunya, només saben reaccionar dient que mentim. És allò del pensament únic. Actuen com si estiguessin en possessió de la veritat absoluta i no només diuen als seus com han d'actuar, sinó que es veuen amb la superioritat moral per dir-nos als que no combreguem amb la seva religió el que podem o no podem ser o fer.
Per a mi l'Espanyol, com ja he dit moltes vegades, és un club de futbol, que per la seva dimensió i la seva proximitat a un club tant poderós com el Barça actua com una gran família. La nostra grandesa és que a l'Espanyol hi cap tothom, independentment de la seva ideologia política. Per això sempre he estat en contra de mostrar cap tipus de bandera al nostre estadi que no porti els colors blanc-i-blaus.
L'esport hauria de ser esport. L'únic al que ens portarà si ho barregem amb la política és al confrontament i a la divisió.
