APORTACIÓ DE PEPE RODRÍGUEZ:
(Va dir l'últim dia Josep M. Morreres: "Avui és un dia trist per aquells a qui els agraden els toros, però alegre per als qui els estimen i empatitzen amb el seu dolor"...)
Potser sí, però com ens hem de sentir avui tots els qui empatitzem amb vaques, vedells, porcs, gallines, pollastres, galls d'indi, conills...? Estabulats en condicions que polítics i "animalistes" haurien de provar una bona temporada, tancats sense cap tipus de vida ni de llibertat, explotats, manipulats sense límits en entorns artificials i sacrificats en honor del comerç i de la alimentació humana per mor d'una qualificació administrativa que els etiqueta de bestiar de granja i similars.
No m'agraden les corrides de toros, com no m'agrada gens ni mica el futbol, però he conviscut bastant amb toros de lídia (feréstecs, a les nostres terres) i és una espècie única (ara a extingir al no tenir funció econòmica... així es la nostra societat), una espècie impressionant, molt més que els futbolistes ben pagats pels que perd el cul tothom. Potser els toros es mereixen ser ciutadans (o animals, que em resulta difícil distingir entre espècies i conductes) de primera, però tots els estabulats i destinats al consum han de ser de quarta? Defensa dels drets dels animals? Ni de conya!, tal com succeeix amb els humans, es legislen drets reals per a certs animals/humans, però no per a la resta. Els animals de "patera" no tenen defensors, només deglutidors. Potser perquè una gallina, una vaca o un conill no son identitaris per a ningú. Només són carn, quelcom de similar a com ens veuen les hisendes públiques (estatal i autonòmiques o nacionals) a tots els ciutadans. Això sí, els animals sacrificables tenen una llei molt bonica que diu com han de ser masacrats.
La democràcia ha parlat. Visca la democràcia! Potser serà la edat, o que un ja està més que fart de veure tantes animalades, però aquesta magnífica democràcia que tenim cada dia em recorda més a la "democràcia orgànica" (orgànica de òrgans, es a dir, per collons) que tant de temps ens va governar i que molts dels que ara governen sembla que volen recuperar.
Avui brindaré amb bon vi per la salut futura dels toros, i ho faré mentre em menjo un bon entrecot de bou (que, normalment, als nostres restaurants i carnisseries no es bou sinó vaca vella i gustosa, a la que se li canvia el gènere i se li roba el mèrit sense cap escàndol per part de les feministes, què no deuen tenir cap sentiment empàtic ni identitari envers les vaques, és clar. Normal). Brindaré també perquè el bou o la vaca que em posin al plat hagi estat assassinada democràticament. Amén.
(I no vull ni pensar en l'amanida, que l'enciam, els tomàquets, la pastanaga, el cogombre... també eren éssers vius --sense drets, però vius-- fa una estona, abans de ser trossejats a ganivetades. Que dur és ser un humà. Menys mal que la cultura catòlica ens va fer uns perfectes hipòcrites. Amén, un altre cop, sí).
Per cert, els qui empatitzem amb el dolor dels aturats, dels estafats per bancs i caixes, o fins i tot dels qui estan deprimits per tant polític inútil, idiota o lladre, podem organitzar també una cosa popular d'aquestes per a demanar prohibir-ho tot plegat?
